top of page
  • Writer's pictureSara i Asmae

Montserrat Sales

Data: 11/03/2018 Lloc: C/Llobregat núm. 20

Transcripció: Sara López Giménez Entrevistadora: Sara López Giménez

Duració: 25:40


Quants anys tenia quan va començar la guerra civil?

Durant la guerra tenia 6 anys.


Recorda amb qui jugava? Un amic o amiga?

Quan era més gran, sí que jugava a la plaça de Can Sedó, perquè jo, no vivia a Esparreguera, vivia a la Colònia Sedó , vaig venir a Esparreguera quan tenia 15 anys. La veritat és que era molt petita, jugava amb una nena que es deia Concepció i jugàvem a la xarranca.


Ens podria explicar algunes de les coses que menjava habitualment?

Menjàvem molt malament, recordo que quan van entrar els rojos a Can Sedó per cremar els sants i l'església. Van entrar a casa meva però, abans el meu pare va enterrar tots els sants de cartró a l'hort. Recordo que ma mare plorava perquè entre ells hi havia un de família. És clar, no van poder endur-se'n res.


Podien menjar regularment o hi havia dies que era complicat aconseguir els aliments?

Tot i que molta gent en va passar de gana, nosaltres vam tenir la sort que no. Com el meu pare treballava a Can Sedó, el que feia era comprar roba aquí, a Can Sedó i marxava a Berga, que ara sembla que està molt a prop però abans allò estava a la "Conxinxina", i allà venia la roba. Perquè els pagesos d'allà no necessitaven tant menjar, perquè tenien molts cultius i intercanviaven. Ara, bé, el menjar que portava quan el treies allà al sol sortien tots dels bitxos i els havies d'anar treien amb un escuradents, un ferrallot. Ara sí que recordo que per anar a buscar el pa, s'havien de fer moltes cues.


Va haver de treballar quan era jove? Ens podria dir l'edat?

Quan vaig arribar als 15 anys vaig començar a treballar a Can Sedó tot i que com a la casa de pagès on vam haver de viure durant una temporada teníem un hort doncs també vaig fer una mica de treball al camp abans.


Com t'assabentaves de les notícies?

Oralment, nosaltres no en teníem de ràdio.


A quins llocs anava freqüentment?

A escola, hi havia una professora i anàvem nanos i nanes, en Sebastià (el seu marit) també hi havia anat.


Tenia llocs on refugiar-se? On?

Allà a Can Sedó, hi havia la Font de la Berona i a prop d'allà hi havia una mina. A aquella mina ens van fer amagar a tots, mares i canalla, allà a la mina. Quan era l'hora de fer el dinar, les mares sortien i allà a la font preparaven el menjar. De vegades quan passava un avió i sortíem corrents cap a la mina perquè ens espantàvem deixant-ho tot on era. Recordo haver vist o sentit passar soldats mentre nosaltres érem al terra de la mina dormint. Anys després aquella mina, es va utilitzar com a hort de xampinyons però ara deu estar tapiada


Encara li persegueixen aquells records?

No, però de vegades, parlant amb el Sebastià ho comentem i fem memòria.


Quines coses li van marcar sobre la guerra?

Molt abans d'aquella “mandanga “de quan van cremar els sants a Can Sedó, recordo perfectament com alguns revolucionaris es van emportar pel camí de la Cova de l'Ànima (carretera de Can Sedó direcció la Puda) al mossèn Anton amb un camió mentre cridaven: "Ja el tenim! Ja el tenim!". La nostra mare sempre ens va dir que el capellà era molt bo i que sempre ajudava molt als pobres. No el vam tornar a veure mai més, el devien matar per allà o jo que sé. Una altra cosa que recordo bastant és com ens cridaven per fer-nos abaixar les persianes: "Persianes amunt!"; i al cap d'una estona: "Persianes avall!". Havíem de fer el que deien, ja que venien els

soldats.


Quins sentiments sentia en aquella època? (por, tristesa, inquietud...)

La veritat, era tan petita que ben bé no sé què dir. Sí, sí que va ser dur però més per les mares que per nosaltres.


Coneix algú que hagués estat a la guerra?

Al meu pare, el van fer anar a la guerra quan només quedaven tres setmanes perquè s'acabés la guerra. També, un tiet meu d'idees una mica rares va deixar la meva tieta embarassada i dos fills per anar-se'n a la guerra i va acabar malament, el van matar i aquí va acabar la cosa i els problemes van venir per a la meva tieta.


Pensa que ha canviat alguna cosa?

Crec que tots vam fer el que van poder entre aquells i aquests. Perquè tots van fer coses.


Pensa que va madurar abans d'hora?

Jo crec que si, tens altres preocupacions, tanta canalla, els humors no estan iguals.


La sala de telers de la Colònia Sedo, a l'any 1920.

 

"Menjàvem molt malament, recordo quan van entrar els rojos a Can Sedó per cremar els sants i l'església. Van entrar a casa meva però, abans el meu pare va enterrar tots els sants de cartró a l'hort. Recordo que ma mare plorava perquè entre ells hi havia un de família. És clar, no van poder endur-se'n res."

12 views0 comments

Recent Posts

See All
bottom of page