A partir de les entrevistes i alguns documents hem pogut veure com els infants que van viure la guerra civil al nostre poble tot i estar en una zona de rereguarda, van patir el greu problema de la falta o la poca quantitat de menjar, havent-lo d'anar a comprar a les cinc de la matinada o fins i tot aconseguir-lo al mercat negre. Molts nens van haver d'ajudar a casa d'alguna manera o una altra, treballant com a tal o fent encàrrecs. Hi havia unes quantes famílies que podien permetre's una ràdio tot i que normalment els nens s'assabentaven de les notícies a partir del que sentien dir als familiars o a la gent del poble.
Hem vist que moltes de les preguntes, no les sabien contestar pel fet que no se'n recordaven o no van prestar atenció quan eren petits. En canvi, recorden el fet d'estar amagats durant l'arribada de soldats o el bombardeig i coincideixen en haver-se de posar la fusta a la boca.
Encara avui en dia pensen en si podria tornar a ocórrer i tornen a pensar en la Guerra quan veuen els conflictes bèl·lics o el tema dels refugiats actuals a les notícies.
La relació entre recordar més preguntes més trivials i les que els hi podien marcar més, hem vist que de primera mà mencionen les preguntes menys trivials que les més trivials.
Sobre a que jugaven per exemple el joc més jugat que encara avui en dia és bastant popular és la xarranca. I el lloc més freqüentat era qualsevol de les places. quan havien de contestar preguntes com aquesta, dubtaven sobre el que volien dir.
El tipus d’aliments més esmentats durant les entrevistes van ser el pa, les llegums i les cols. Més d’una vegada ens vans explicar que el menjar sovint no era de gran qualitat.
Els moments que més els hi va marcar són aquells on la mort està present, com el bombardeig o l'entrada de soldats al poble (o a la Colònia Sedó).
Òbviament, els sentiments de por predominen en les seves històries tot i el to de complicitat que van utilitzar en explicar-nos-les.
La majoria dels entrevistats van conèixer algú proper que va haver d'anar a la guerra: tiet, sogre, pare, germans...
Quant a la maduració personal, tots pensen que van haver de ser una mica més responsables a causa dels temps que corrien i sobre el tema del canvi d'abans a ara, les opinions són diverses i desiguals.
A Esparreguera, els refugis antiaeris, es trobaven als carrers principals. Eren antigues grutes que van ser utilitzades com a tal i connectaven totes les cases del poble. Els refugis eren túnels, estrets i foscos que no eren gens còmodes ni agradables per a un infant.
Amb totes les imatges que hem recopilat hem pogut veure com en gairebé en totes les que sortien persones, els nens, ocupaven un paper secundari tot i ser qui més va patir les reprensions. Depenent del moment històric en el qual s’havien fet les fotos els infants utilitzaven un vestuari més o menys adequat, potser no eren les seves millors gal·les però suposem que els pares tot i passar un mal moment feien el que podien per que als seus fill no els hi faltés el que era bàsic en les millors condicions possibles.
