Vam voler saber i escoltar el que sentien els nens i les seves vivències i vam posar-nos amb contacte amb supervivents de l'època majors de 85 anys que van viure al poble.
Vam fer entrevistes preguntant sobre les seves pors durant la guerra, la regularitat amb la qual podien menjar i a on jugaven. Tots ells ens han comentat les seves vivències marcades principalment per la por que els hi arribés al moment de la mort tant a ells com als seus familiars o la fam, que segons documents que hem pogut llegir, va ser molt present al poble durant tota la guerra. Dintre d’aquestes entrevistes, vam formular preguntes més de caràcter quotidià, que no estaven gaire relacionades amb el tema, com amb qui jugaven, per comprovar si se’n recordaven més de les vivències quotidianes de jugar a pica-paret per exemple, o si recordarien millor els bombardeigs.
Primerament vam parlar amb una senyora que durant la guerra tenia 12 anys, la Teresa Sobirana, no li vam poder fer l’entrevista formalment, però ens va explicar com havia de fer cues a les cinc de la matinada per aconseguir el pa i moltes vegades havien d’anar a comprar al mercat negre o com la seva família va gastar tot el que tenia, passant així gana, per poder curar a un familiar ferit durant la guerra.
Totes les entrevistes es poden trobar a l'apartat de la web dedicat a aquestes o simplement fent clic aquí.