El 1936, la vida electoral del Front no era acceptada per importants sectors conservadors de la societat espanyola. Això va comportar que, des de Pamplona, el general Mola organitzés els preparatius per un cop d'estat militar. Els fets es van precipitar quan, el 14 juliol, uns policies van segrestar i assassinar a Madrid el dirigent conservador José Calvo Sotelo. Tres dies més tard, va començar l'aixecament militar al Marroc i l'endemà a la Península. La gent pensava, que el cop d'estat no duraria gaire i s'aturaria ràpidament. Òbviament, estaven errats. A moltes grans ciutats el cop va fracassar perquè els obrers van sortir al carrer i van aconseguir aturar els militars.
A Europa, a causa del nazisme i el temor al comunisme de Stalin, la guerra espanyola va ser un conflicte internacional que va involucrar algunes de les grans potències de l'època.
El bàndol insurrecte va comptar amb l'ajuda de l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini, que van enviar armament i soldats. Mentre que el bàndol republicà va tenir l'ajut de l'URSS, del govern francès que va facilitar armament, i de Mèxic. També de les Brigades Internacionals .
La guerra es pot dividir en quatre fases més importants.
Juliol de 1936-març de 1937: el bàndol insurrecte fracassa en l'ocupació de Madrid. El general Franco es va convertir en el líder únic dels revoltats l'1 d'octubre de 1936.
Abril- novembre de 1937: l'exèrcit de Franco pren el control de tota la franja cantàbrica. Destaca el bombardeig de la ciutat de Gernika per part de la Legió Còndor (26 d'abril). L'exèrcit republicà fracassa en l'intent de conquistar Saragossa.
Desembre 1937- novembre 1938: els franquistes van respondre amb una gran ofensiva sobre el front d'Aragó i van arribar fins a Vinaròs, dividint en dos el territori republicà. Per tal de recuperar el terreny perdut, la República va llançar una gran ofensiva, la coneguda batalla de l'Ebre, que va causar milers de morts, però va fracassar.
Desembre de 1938- març de 1939: l'exèrcit franquista ocupa Catalunya i Barcelona va caure el 26 de gener de 1939. Això va provocar una greu divisió en el bàndol republicà: el president Negrín volia allargar la guerra, però altres dirigents i militars volien arribar a una pau honorable amb Franco. Aquesta divisió va ser aprofitada per l'exèrcit franquista, que ocupa Madrid 28 de març. L'1 d'abril de 1939 va finalitzar la guerra.
Les famílies es van trobar dividides, geogràficament i ideològica. Els homes en edat militar havien d'allistar-se, mentre que les persones que vivien a la rereguarda havien de patir les conseqüències d'un país en guerra.
