El 18 de juliol de 1936, després de fortes tensions entre la població, va esclatar la guerra civil. Tot i que els primers dies de la guerra van ser on es produïren més morts, la vila, estava situada a la rereguarda i per tant, no hi va haver enfrontaments cara a cara. El poble estava situat en una zona "segura" tot i que patí les conseqüències de la guerra. Malgrat la situació geogràfica del poble, uns anarquistes de Terrassa i Sabadell, aquell mateix juliol van cremar l'església parroquial i també es van matar 13 persones de dretes. A conseqüència d'aquesta crema es van perdre un important nombre de documents a més d'un valuós orgue barroc acabat de restaurar.
(D’esquerra a dreta:
A. 1936-1939: Les campanes són llançades des de dalt de campanar per fondre-les per un grup de revulucionaris.
B. 1936: Mobles de dins de l’església que van ser cremats per un grup de revolucionaris)
No va ser fins a l'any després de les eleccions generals, el 1937, que es van donar els primers enfrontaments entre els partits que governaven l'ajuntament. On primerament la CNT acusava el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) de boicotejar la col·lectivització de la Colònia Sedó. Tot i que els veritables enfrontaments no van aparèixer fins al maig d'aquell mateix any on la CNT i el POUM van intentar prendre l'alcaldia del poble fallidament. Malgrat que els rumors no hi va haver cap víctima mortal, el POUM va desaparèixer i la CNT va ser expulsada de l'ajuntament fins al desembre d'aquell mateix any. A partir d'aquells successos, l'ajuntament es va centrar en la guerra, el reclutament i en intentar prevenir la fam del poble.
Amb Esquerra presidint l'ajuntament, es van fer diverses reformes educatives com l'increment de mestres als centres o l'adaptació de l'Escola Moderna tot i que la llengua catalana seguia censurada i a les classes hi assistien 80 alumnes.