Després d'estudiar el que ens han explicat els testimonis majors de 85 anys i els documents cedits per l'arxiu, hem pogut arribar a la conclusió que els nens de la nostra vila durant la Guerra Civil es van veure obligats a madurar més d'hora. La falta d’aliment va provocar que algunes noies de la Puda s’haguessin de vendre per tal d'aconseguir una mica de menjar, que infants fessin cues a les cinc de la matinada com la famosa “cua de la sopa” per tal d’aconseguir menjar o comprar-lo al mercat negre, sovint estant no gaire bones condicions.
També tots recorden haver d’amagar-se a causa de les bombes o qualsevol cosa que suposés un perill, com la aparició de soldats a prop del poble. Hem descobert fets dels quals no érem conscients i que ens han sorprès com que un cop acabada la guerra es va fer una celebració en honor a Francisco Franco per haver finalitzat la guerra. A més a més hem pogut veure que un cop la nostra vila va ser un lloc d'acollida per a molts refugiats d'arreu de la Península i va poder mantenir-los amb el més bàsic tot i les dificultats econòmiques.
A partir de les imatges ens hem pogut fer una idea de com es vivia i com es veia el poble abans, durant i desprès de la Guerra. Hem vist que a les històries que ens explicaven els entrevistats predominava el sentiment de por i incertesa tot i el to amable i simpàtic que feien servir durant les seves explicacions.
Pensem que totes questes vivències i experiències no les han explicat fins fa pocs anys degut a les possibles represàlies que podrien tenir si explicaven res. També segons el que ens han contestat creiem que si no se'ls pregunta directament sobre el tema, costarà molt que expliquin cap tema relacionat amb la Guerra Civil.
Mentre ens documentàvem, hem pogut reafirmar el fet de que quan es parlasobre història moltes vegades els nens es deixen de banda, ja que ens ha costat molt trobar documents o informació sobre els infants de la vila. A més, si ja ens havia costat trobar informació, el fet de trobar persones que encara estiguessin vives durant la guerra i recordessin amb normalitat el que va passar va ser encara més difícil.
Hem trobat que fins ara, no s'havia parlat com a tal dels nens i les nenes de l’època i que ningú havia tingut interès per saber més sobre els que es van quedar. Hi ha molts fets que popularment no és coneixen sobre el nostre poble i a menys que s’informi concretament se saben com per exemple el bombardeig.
Finalment ens hem adonat del gran paper que van tenir els pares per tots aquests nens que van haver de viure la Guerra, intentant que al seu fill no li faltés de res dintre del que era possible. També, a partir de les imatges que tot i el mal moment que es vivia els nens no semblen morts de gana ni estan vestits amb draps. Això ens fa imaginar que els pares van fer tot i més per als seus fills.