Quan vam començar el treball ens vam proposar diverses hipòtesis amb les quals volíem assolir uns objectius.
Les nostres hipòtesis són les següents: La primera hipòtesi és: Els nens que es van haver de quedar al poble durant la guerra i la postguerra van haver de viure una infància molt dura, no desitjada per a cap infant, tot i que encara, en l'actualitat es veuen i viuen casos com aquests. La nostra segona hipòtesi és: molts d'ells van haver de lluitar a la guerra i altres van haver de fer el que fos per tal de sobreviure. La nostra tercera hipòtesi és: Els nens tot i ser petits se'n recordaran d'un esdeveniment històric com va suposar la guerra.
Els objectius que volem assolir són: clarament, investigar sobre els infants que es van quedar a la nostra vila durant la guerra civil, els seus pensaments, sentiments, emocions, el que psicològicament els seus pares els hi transmetien, com vivien quotidianament donades les circumstàncies, com van sobreviure i esbrinar si cap nen va haver d'anar a la guerra.
Els altres objectius ja no tan dirigits a la recerca directament sinó més a la divulgació, com ja s'ha mencionat anteriorment, són: donar a conèixer a la gent del nostre poble les vivències que es van passar a Esparreguera en aquella època, fer reflexionar que el problema dels refugiats també el van haver de viure els nostres avantpassats en el seu moment i també interessar-nos i saber més sobre la nostra comunitat i la multitud d'històries que tenen per explicar, i que durant molts anys o s'han amagat per por de les repressions que podien comportar o no s'ha tingut l'interès de preguntar per elles.
(D'esquerra a dreta: recorregut històric, família posant amb una bomba que no va arribar a explotar i la nostra primera entrevistada de petita la Francisca Badia)